dimecres, 12 de març del 2014

L'aniversari de l'Ecotècnia 12/15 als mitjans de comunicació

Aquest dilluns dia 10 va ser l'aniversari oficial de la instal·lació de l'aerogenerador Ecotècnia 12/15 que es va instal·lar fa 30 anys a Vilopriu.

Aquest és el recull dels enllaços de premsa que parla de l'efemèride:



La Vanguardia Natural (portada), 10/3/2014

La Vanguardia Natural (30 anys Vilopriu), 10/3/2014

Energías Renovables, 10/3/2014

El Punt/Avui; 10/3/2014



8TV, programa 8 al dia, 10/3/2014

TV3, telenotícies comarques (Girona), 10/3/2014 (del minut 1:12 al 1:45)

TV3, telenotícies migdia, 10/3/2014 (del minut 32:50 al 33:20)


TVGirona, Té de tot, 10/3/2014 (del minut 11:30 al 26:10)
http://tvgirona.xiptv.cat/te-de-tot/capitol/te-de-tot-del-10-03-2014-_-part-1

TVE, L'informatiu migdia, 10/3/2014 (del minut 11:50 al 13:25)

dissabte, 8 de març del 2014

Els 25 anys de l'Ecotècnia 12/15

El dia 10 de març d'enguany serà el dia que oficialment farà 30 anys que es va instal·lar el primer aerogenerador de Catalunya, aquell primer Ecotècnia 12/15.

Amb el següent article podem observar que publicava La Vanguardia a la celebració del 25è aniversari:

Un grupo de ocho universitarios barceloneses fundaron en 1981 Ecotècnia, una cooperativa dedicada a la fabricación de aerogeneradores. Lo que entonces era el sueño de producir electricidad limpia para no dañar el medio ambiente se ha convertido en una realidad 25 años después. Ecotècnia construyó en 1984 el primer aerogenerador de España en Vilopriu (Baix Empordà) y lo conectó alegalmente a la red de transporte. Desde entonces, las cosas han cambiado mucho. Aquel primer molino tenía 30 kW de potencia, con unas palas de seis metros de radio (12 metros de diámetro), mientras que hoy los nuevos aerogeneradores tienen 3 MW, una potencia cien veces superior, y unas palas de 50 metros de radio (100 metros de extensión total).
'Fuimos visionarios y vimos que había que apostar por un sector emergente. En gran parte surgimos del movimiento ecologista antinuclear. La gente nos decía: ‘Si no queréis nucleares, entonces, ¿qué proponéis?’. Vimos que la energía eólica empezaba a desarrollarse y como técnicos nos empeñamos en demostrar que podría funcionar', señala Josep Puig Boix, uno de sus impulsores.
El movimiento antinuclear se había despertado en Catalunya a raíz de la construcción de varias centrales (Ascó y Vandellòs), y aquellos jóvenes, que vivieron muy de cerca la fuerte subida del petróleo por la crisis de 1973, hicieron despegar esta energía. Hoy España es la segunda potencia eólica mundial. 'La gran lección que hemos tenido es que se debe apostar por las nuevas energías, porque éste es un campo en el que aún queda mucho por desarrollar', dice Miquel Cabré, presidente de Ecotècnia, que destaca la apertura de una nueva línea de negocio: el de la energía solar.
La compañía se encuentra entre los diez primeros fabricantes de aerogeneradores mundiales y ha superado la barrera de los 1.000 MW eólicos fabricados, el equivalente de lo que es una central nuclear convencional. Ha iniciado su implantación en Francia, Portugal e Italia, y dispone también de parques en India, Cuba y Japón. Actualmente, dispone de 61 parques en explotación o construcción y 1.490 aerogeneradores. En el caso concreto de España, tiene 38 parques en explotación o construcción, con 924 MW instalados y 1.104 aerogeneradores, según uno de los recuentos recientes, que continuamente actualizan. La cartera de encargos no para de crecer.
Ecotècnia emplea ya a 700 personas (200 trabajan en Barcelona), de las cuales 50 se dedican de lleno a la investigación, lo que prueba su apuesta por la innovación. Asimismo, tiene cinco fábricas (dos en A Coruña, una en Navarra y otra en Zamora, y acaba de abrir la quinta en El Pla de Santa Maria (Conca de Barberà), dedicada a la energía solar. 
'El éxito del modelo de desarrollo eólico en España es único. Los chinos vienen a España a conocerlo. Y empresas como Ecotècnia han sido protagonistas de ese modelo. Y también otras empresas, como EHN, Acciona o Gamesa han sido decisivas, porque son líderes tecnológicos en el ámbito mundial. La mitad de la tecnología usada en nuestro país en este sector es patente española', declara Javier García Breva, experto en energías renovables, ex director del IDAE y director general de Solynova Energía, dedicada a los proyectos de energía solar.
Para García Breva, el éxito se explica en las primas incluidas en la tarifa, en el I+D, en las inversiones y en el papel desempeñado por comunidades como Navarra, Galicia o Castilla-La Mancha. 


Los ingenieros de Ecotècnia fueron pioneros en España, pero no han sido profetas en su tierra, en Catalunya, pues ésta es una de las comunidades con menos potencia eólica instalada del país, debido a la fuerte resistencia de algunos sectores. 'Pero de eso no queremos hablar. Estamos de celebración', dice irónico Miquel Cabré. 'El éxito de la energía eólica es ejemplar, y no ha sido convenientemente analizado por la Administración', dice García Breva, convencido de que si se aprende esta lección, habrá llegado la hora de la energía solar.  



A continuació podeu llegir l'article a les pàgines del diari La Vanguardia:


fonts documentals: hemeroteca de La Vanguardia,  http://www.energiasrenovables.ciemat.es/?pid=4000&tipo=noticias&id=992



diumenge, 2 de març del 2014

PROGRAMA DEFINITIU DE LA CELEBRACIÓ !!

Ja tenim el programa definitiu de la celebració del 30è aniversari de la instal.lació del primer aerogenerador de Catalunya, l' Ecotècnia 12/15!!

Aquí us el deixem!


 



dijous, 27 de febrer del 2014

Creation of Ecotècnia and current status of Renewable Energy in Spain (2012)

Des de l'organització de l'acte de celebració del 30è aniversari de l'aergenerador de Vilopriu ens fa molta il·lusió poder publicar el discurs integre que va realitzar en Pere Escorsa, co-fundador d'ECOTÈCNIA S.Coop en la recollida del Solar Super State Prize, en la categoria Wind.

Felicitats als membres d'ECOTÈCNIA!!!

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
The organizers of the event's 30th anniversary of the aergenerador Vilopriu we are pleased to publish the speech of Peter Escorsa, co-founder of ECOTÈCNIA S.Coop in the collection of the State Super Solar Prize, the Wind category.

Congratulations to the members of ECOTÈCNIA!



SOLAR SUPER STATE PRIZE
Zurich 14 August 2012


The creation of ECOTÈCNIA, a pioneer company in the wind turbines building industry, and the current status of Renewable Energy in Spain

Pere Escorsa,

Co-founder of ECOTÈCNIA S.Coop
President of IALE Tecnología S.L. (www.iale.es)

________________________________________________________________
Ladies and Gentleman,

It is an honour to join you here to collect the prize awarded by the prestigious Wind SolarSuperState Association, based in Zurich, for my participation in the team that founded Ecotècnia -today Alstom Wind- one of the pioneers in the construction of wind turbines in Europe. Frankly I think my colleagues deserve this prize more than me, but I am proud to represent here the whole team.

I will divide my intervention into two parts. In the first part I will talk about the history of the company Ecotècnia and in the second I will address the issue of the current status of Renewable Energy in Spain.

Brief history of Ecotècnia S.Coop. (Today Alstom Wind)

Ecotècnia was founded in 1981, thus more than thirty years ago. It is headquartered in Barcelona but has factories in As Somozas (A Coruña), Buñuel (Navarre) and Coreses (Zamora).

The very rapid growth experienced by the company in the 80s and 90s of the last century, fired its need for capital. Due to this fact, since April 1999, Ecotècnia became part of Mondragón Corporación Cooperativa (MCC) based in the Basque Country, one of the most powerful Spanish industrial groups, formed by 100 cooperatives operating in various industries. In 2007, Ecotècnia was bought by Alstom for 350 million euros. About 800 employees worked in the company and its turnover was 400 million, approximately.

                       
Period 1981-2007 Ecotècnia S.Coop.

In the late 70's, Spain was in political transition after the long period of dictatorship. These were years of intense labour unrest and economic instability, with inflation above 30% in 1977. In this turbulent period, the country was recovering freedoms. Political parties and trade unions emerged from clandestine underground in a process that culminated in 1978 with the approval of the new Constitution in Parliament.

At this time, environmental movements began to be significant, expressing their concerns regarding the increase of pollution and disasters such as the toxic gas leak in Seveso, the mercury poisoning of the Minamata Japanese fishermen, the oil spills caused by the sinking of "Torrey Canyon" and "Amoco Cadiz" tankers... - and the depletion of the planet's resources, as outlined in the famous Club of Rome report "Limits to Growth" which was published in 1972. In Catalonia, antinuclear demonstrations were frequent. Many aspired to a different type of development.

In this context a group of engineers associated with the ecological thinking and motivated by the forms of alternative work organization began to meet to explore possibilities of starting a company that would develop in practice alternative technologies. Joaquim Corominas, then a professor at the School of Telecommunications Engineering, and Josep Puig, who was doing his doctoral thesis on wind energy under the direction of Corominas- were the promoters of the group, soon joined by Pere Escorsa, then associate professor of Economics at the School of Industrial Engineering of Barcelona. The previous three formed the "veteran" core (35-41 years), which was expanded with the gradual incorporation of young engineers who had just finished their career. In these preparatory meetings many topics were discussed, such as the ideas of Schumacher, author of "Small is beautiful", the technical aspects of wind turbines (Corominas and Puig had been in Denmark and had plenty of documentation), the Mondragon cooperatives (Escorsa had been there) or the viability of starting a business.

This period ended up with the formal establishment of the company Ecotècnia Cooperative Society in Barcelona on the 2th of April of 1981. The act was signed by eight of the nine members of the group, since one was doing military service. The initial capital was 80.000 pesetas ....! (480 €). Each partner contributed with 10,000 pesetas (60 €). They rented a small room in an apartment in Barcelona where the company was domiciled. At that moment, no member resigned from his previous regular activity. The objective of the cooperative was promoting technology available worldwide and enabling a better use of local resources as well as the use of renewable energy, respecting the environment and, in the framework of the work organization, being participative.

After the constitution of the company a difficult period followed. There were no resources to build a first prototype of wind turbine and, therefore, there was nothing concrete to offer. The first attempts to get a loan that would allow building the prototype failed, the delegate of a major bank office in Spain answered: You are “illuminated people” and will go nowhere. Finally, Caixa d'Enginyers granted a personal loan of one million pesetas (this now would be approximately € 6.000) to one of the partners, allowing therefore to modestly start some activities.

But sometimes luck favors the bold ones; in July 1981 the CDTI (Centre for Industrial Technological Development), an agency under the Ministry of Industry, announced a competition in the framework of the national plan promoting research and technological innovation, funded by the Ministry, for the design and construction of 5-10 KW and 25 KW wind turbines. The proposal of Ecotècnia was selected and in 1982 Ecotècnia signed a cooperation agreement with CDTI, which financed 90% of the project.
Finally, on the 10th of March 1984 the 15 kW of  rated power, 12 meters in diameter and 14 meters high tower prototype was officially installed in Vilopriu, province of Girona, near the Costa Brava.

The Vilopriu prototype was an important milestone in the history of Ecotècnia in that it constituted the basis for its takeoff. In 1985 4 12/15 windmills were installed in Guadalajara, Ciudad Real, Albacete and Girona. In late 1987 the number of 12/30 turbines in operation or under construction was 32, with a total of 1 MW of installed capacity. 24 of these windmills were located in the wind farms of La Granadilla (Tenerife), Tarifa (Cadiz) and Ontalafia (Albacete). Ecotècnia was the only Spanish manufacturer utilizing proprietary developments in the three technology areas involved in the manufacture of wind turbine: blades, mechanics and electronics.

The experience and know-how acquired, ​​enabled Ecotècnia to make the decision to embark in an ambitious wind turbine development project called ECO20 (20 m Diameter helix / 150 kw), for which he obtained funding from IDEA (Institute for Diversification and Saving of Energy) and the European Comission. The prototype was installed in Tarifa (Cadiz) in July 1989, nearby the 10 12/30 windmills that Ecotècnia had installed previously there. With this project Ecotècnia iniciated the development of a second generation of wind energy converters.

In 1990 Ecotècnia formed together with several electrical companies and development agencies a society called " Energía eólica del Estrecho S.A.”, with a 20% share. This society bought turnkey a 10 MW windfarm (66 150kW turbines) installed in Tarifa, with a total investment of 1.600 M. pesetas. Ecotècnia provided 75% of the park (50 turbines) and Made, a subsidiary of Endesa, the remaining 25%. This park was inaugurated in January 1993, and along with another park, also in Tarifa, formed the largest wind farm in Europe (30 MW).

Ecotècnia continued to grow, from 15 kw in 1984 to the ECO74 model (propeller of 74 m. in diameter and 1.67 MW) in 2003. Most facilities were settled in Spain, but 10% of the production was distributed in countries such as Portugal, France, Italy, Japan and India. In India (Gujarat) Ecotècnia built in 1995 a windfarm with 10 ECO28/225 kW, forming a joint venture with an Indian industrial group. It also has facilities in Tiraguanó (Cuba). In January 2001, began to export wind turbines to Japan, where it has a technology transfer and commercialization agreement with the company Hitachi Zosen.

The quality of Ecotècnia turbines, built with proprietary technology, won international recognition. According to data published by the EUROWIN Database, the 4 best wind turbines in Europe in 1993, among more than 7,400 machines, in terms of energy efficiency, measured as output per area swept by the blades (KWh/m2) were Ecotècnia’s ECO20/150 Kw machines. 38 of the top 50 machines in the list, were form Ecotècnia.

In 2001 the founders and the direction of Ecotècnia were awarded with the Poul la Cour Prize by the European Wind Energy Conference, recognizing not only the technical aspects of the windmills but also the cooperative nature of the company.

Period 2007-2012. Alstom Ecotècnia and Alstom Wind

Following its sale, the company changed his name to Alstom Ecotècnia, until 2010 when it was renamed Alstom Wind. Alstom Wind maintains its headquarters in Barcelona (one of the co-founders of Ecotècnia, Miquel Cabré, is the current Strategy and Development Director).

The company Iberdrola has ordered recently to Alstom, 217 MW of ECO100/3MW wind turbines for the Whitelee park in Scotland. The first ECO100/3MW was installed in Vieux Moulin park, France. In addition, Alstom wind’s factory in Buñuel is already producing wind turbines for a 101.87 MW contract in Morocco and for another of 95 MW in Brazil.

Currently, Alstom is building 4 5MW windmills for the offshore Park of l’Ametlla, on the coast of the province of Tarragona, in the Mediterranean. In the French coast, near Saint Nazaire, Alstom Wind opened in March the first 6 MW offshore wind turbine, with a propeller of 150 ms. diameter.

The current situation of Renewable Energy in Spain

In 2006, Spain occupied the second position in the top world countries in cumulative capacity with 11.614 MW, preceded only by Germany (20,652 MW) and ahead of the United States (11.575 MW). The first Spanish wind company, Gamesa Wind -owned by Iberdrola and BBVA- was the third largest manufacturer in the world. In 2011 the ranking has changed: now China leads the installed wind capacity (62.733 MW), followed by Germany, Spain and India.

But the crisis arrived, and with it, regulatory changes and cuts in state aid. This has led to a paralysis in the Spanish market for renewable energy. The PV sector, which had grown exponentially in recent years under generous subsidies, is sadly about to disappear.

In 2011, wind power accounted for the 16% of the electricity produced in Spain, and reached the 60% in the 8th of November. But today, companies must work outside Spain, since there is hardly any projects in the internal market. 92% of Gamesa’s sales are abroad (India, China, Latin America, United States). Iberdrola is building the largest wind farm in the world (400 MW) in the Baltic deep waters (Project Wikinger) to generate about 5 MW. Over the 84% of the wind power installed by Iberdrola in 2011 has been outside Spain.

Right now the government seems very concerned about the electricity tariff shortfall, estimated about 24.000 Million euros. Everything seems to indicate that Renewable Energies are going to pay for it, accused of being the cause of the shortfall. The Government prepares an energy reform that is clearly committed to nuclear energy, planning to extend in ten years the life span of nuclear plants. The Electrical lobby has won the battle.


The different technologies will have to pay soon new taxes: nuclear, hydro, coal, gas and combined cycle will be taxed a 4%, biomass a 4.5%, wind a 11%, the thermoelectric a13% and Phtotovoltaic a 19%. Soon Spain will no longer be at the forefront and will become a residual country, ignoring the continual recriminations from Brussels for the abandonment of renewables. It will be another historic mistake.  

diumenge, 23 de febrer del 2014

Qui era i com va néixer Ecotècnia?

Per conèixer millor qui va construir l'aerogenerador de Vilopriu, reproduïm a continuació un fragment d’un article publicat a la revista Vents del Món (nº 14) (2001), editat pel Grup de Científics i Tècnics Per un Futur No Nuclear (GCTPFNN) on s’explica qui era i com va néixer la cooperativa Ecotècnia.


Qui era Ecotècnia i com va néixer?

A la tardor de 1980 un grup de 9 persones amb titulació tècnica superior, vinculades al pensament ecologista i a la pràctica de la tecnologia alternativa varen començar a treballar per fer possible el naixement d’una estructura empresarial cooperativa amb l’objectiu de desenvolupar tecnologia alternativa. La constitució formal d’Ecotècnia Societat Cooperativa per a l'autonomia tecnològica va ser a la ciutat de


Barcelona, el 2 d’abril de 1981 (l’acta de constitució la signaren 8 persones, però en realitat eren 9 les persones fundadores, ja que una d’elles estava fent el servei militar. El capital social escriturat va ser de 80.000 ptes). De fet però, no va començar pròpiament a operar fins el setembre de 1981.

Ecotècnia va ser la culminació i la concreció d’un llarg procés de debat entorn de les relacions entre l’energia, la tecnologia i la societat, iniciat a la segona part de la dècada dels anys 70, per un grup de persones que organitzaven cursos, impartien conferències i publicaven a revistes sobre alternatives energètiques a la política energètica oficial basada en nuclearitzar el país. En un article titulat Tecnologia Alternativa a Catalunya, publicat a Transición l’estiu de l’any 1980, es va arribar a anunciar públicament, la que aleshores es volia anomenar Cooperativa per a l’Autonomia Tecnològica i Energètica - CATE. Entre les persones que participaren en aquest procés de debat, a la segona part de la dècada dels anys 70, hi havia en Quim Corominas, en Pep Puig, en Pere Escorsa, en Jordi Alemany, en Cipriano Marín, na Maria Àngels Pérez-Latorre, en Manel Pijoan, en Pep Plà, en Carles Torra, en Xavier Traver. Moltes d’aquestes persones provenien del grup ‘TARA – Tecnologías Alternativas Radicales y Autogestionadas’, que es va donar a coneixer amb la publicació del número extra d’Ajoblanco titulat ‘Energias Libres’ (15 febrer 1977) i que després iniciaren la publicació de la revista Alfalfa (entre 1977 i 1979). També participà en les discussions en Santi Vilanova, dinamitzador del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes (que publicava Userda, 1977-1980). A finals dels anys 70 s’hi afegiren en Pep Congost, en Miquel Cabré, en Ermen Llobet i en Pep Prats. Uns i altres feren possible l’organització per primera vegada a Catalunya del Dia del Sol (23 juny 1979), promogut pel Comitè Català del Dia del Sol, i en el qual s’exposaren alguns artefactes per a l’aprofitament de les fonts d’energia renovables al Parc de la Ciutadella. I també s’elaborà un document titulat Bases per a una proposta d’un pla energètic alternatiu a Catalunya.
Els debats entorn de la creació d’una estructura cooperativa per desenvolupar tecnologia per a l’aprofitament de les fonts renovables d’energia, varen començar a la tardor de 1980 i tenien lloc a les nits als domicilis particulars d’en Quim Corominas i d’en Pere Escorsa, i estaven inspirats entorn d’autors com ara E.F. Schumacher, Robin Clark, André Gorz, Amory Lovins, les publicacions de l’Alternative Technology Group de la Open University, la revista Undercurrents, etc.
L’objectiu fundacional d’Ecotècnia va ser “oferir una sèrie de productes i serveis a través dels quals poder desenvolupar i promoure una tecnologia a l’abast de tothom, que proporcioni més autonomia a treballador(e)s i usuari(e)s, que permeti un millor aprofitament dels recursos locals i sigui més respectuosa amb el medi ambient i natural, que permeti la utilització d’energies renovables i no contaminants, que no resulti a preus inflats per raons de mercat o d’organització irracional i que, en el vessant de l’organització del treball, resulti participativa i no alienant”.
El grup de persones promotores d’Ecotècnia iniciaren contactes amb el CDTI – Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial, el maig de 1980, per explorar les possibilitats d’obtenir finançament per realitzar el desenvolupament tecnològic d’un aerogenerador. El gener de 1981 procediren a realitzar una primera proposta al CDTI per al desenvolupament d’una màquina eòlica. Aquesta proposta no va ser tinguda en consideració.
De fet, en Corominas i en Puig ja havien participat en l’acte fundacional de la Comissió d’Energia de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, 21 novembre 1978, essent actius en l’arrencada de la seva subcomissió d’energia eòlica (creada el desembre de 1978), i de la qual en Puig va ser-ne coordinador, des del febrer de 1979 i a la qual ben aviat s’hi incorporaren altres futurs promotors d’Ecotècnia (en Meseguer i en Cabré). Aquesta entitat ja va organitzar, el gener de 1980, unes Jornades d’Energia Eòlica a Barcelona, en les quals va ser-ne convidat especial Lucien Romani, el cap del famós projecte eòlic Best-Romani, un aerogenerador de 800 kW de potència, que va funcionar a Nogent-le-Roi (França) durant 6 anys (1958-1963).
Posteriorment el CDTI va convocar un concurs per al disseny d’aerogeneradors de 5-10 kW de potència (agost 1981), emmarcat dins el ‘Plan para el fomento y la investigación e innovación tecnológica’, finançat entre el Ministerio i la CEOE. Ecotècnia es va presentar al concurs i va ser un del 4 grups guanyadors juntament amb Gedeón S.Coop.,STS S.Coop. i IDE.
Val a dir que aquest concurs va tenir un desenllaç ben rocambolesc, doncs després de signar el corresponent contracte amb tota la pompa oficial (novembre 1981, a la seu del Ministerio de Industria, amb el ministre Bayón) i de la recepció oficial al Palacio de la Moncloa (amb la participació del Presidente del Gobierno español, Calvo Sotelo, i davant el president de la CEOE, Ferrer Salat), el document contractual mai va arribar a les mans dels guanyadors del concurs i l’import econòmic (14 milions de pessetes) es va fer fonedís. Per evitar l’escàndol que es podia desfermar, el CDTI va negociar amb els 4 grups guanyadors del concurs el finançament del 90% del cost de desenvolupament dels prototipus d’aerogeneradors. Un conveni de col·laboració es va signar el juliol de 1982, cosa que va fer que finalment es podessin materialitzar els projectes.
L’ànima inspiradora d’Ecotècnia va ser en Quim Corominas (que s’havia doctorat en enginyeria amb una tesi sobre ‘organització no jeràrquica de l’empresa’ i que aleshores exercia de professor a Telecos i havia estat l’organitzador dels primers cursos de Tecnologia Alternativa al Centre de Perfeccionament de l’Enginyer de l’AEIC i a la Universitat Politècnica de Catalunya), que juntament amb en Pep Puig (aleshores en atur, des que l’empresa EYSSA havia cessat les seves activitats, i realitzant la seva tesi doctoral sobre energia eòlica, sota la direcció d’en Quim Corominas) i en Pere Escorsa (aleshores professor adjunt a la UPC, i que havia estat contactat arran d’haver escrit un article a La Vanguardia titulat ‘Hacia un nuevo modelo de desarrollo’), formaren el nucli més veterà, al qual s’hi va afegir un grup de persones que havien finalitzat els seus estudis d’enginyeria feia poc: en Pep Congost (co-autor de la primera proposta de carril bici per a la ciutat de Barcelona: un pioner treball de fi de carrera, exposat a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya -25 juny al 5 de juliol de 1979-, i que més endavant -estiu 1983- serviria de base pel naixement de la primera campanya ‘la bici al carrer’ a favor dels carrils bici a Barcelona), en Xavier Traver (que aleshores s’iniciava en l’energia solar tèrmica), en Conrad Masseguer (que havia fet un projecte final de carrera sobre energia eòlica), en Ermen Llobet (que havia iniciat estudis de doctorat sobre metodologia d’impactes ambientals), en Pep Prats (que havia fet un projecte de final de carrera sobre un cotxe elèctric) i en Miquel Cabré (que havia desenvolupat un projecte de final de carrera sobre el control electrònic d’aerogeneradors).
Tots ells, menys en C. Masseguer que va causar baixa tot just fundada la cooperativa, i amb la incorporació posterior d’en Pere Viladomiu (1982) i d’en Antoni Martínez (inicia la seva col·laboració l’any 1983 i s’incorpora plenament l’any 1985), varen fer possible el disseny i la construcció del primer aerogenerador modern, que a Catalunya es va connectar a la xarxa elèctrica (Valldevià, Vilopriu, Empordà). I es va connectar ‘alegalment’ a la xarxa, ja que aleshores no hi havia cap normativa per fer-ho. Era un aerogenerador tripala, de 12 metres de diàmetre i 15 kW de potència nominal. El 10 de març de 1984 es va fer la inauguració oficial, amb una gran festa popular al mateix indret on s’havia instal·lat la màquina. La festa va començar a l’Ajuntament de Vilopriu amb un acte de presentació de la cooperativa i del projecte, acompanyat tot plegat per una passi de diapositives sobre l’energia eòlica i el seu paper a la societat moderna.
Després es va anar a l’indret on hi havia instal·lat l’aerogenerador a posar-lo oficialment en funcionament, cosa que es va fer no sense abans fer esclatar la traca corresponent.
Va finir l’acte amb un dinar i una festa on hi participaren més de 500 persones. Tothom va poder veure l’acta de naixement de la moderna tecnologia eòlica a Catalunya, doncs TV3 se’n feia ampli ressò en els seus noticiaris i la premsa nacional i comarcal publicava la crònica de l’acte d’inauguració.
L’aerogenerador Ecotècnia 12/15 va ser presentat al concurs per optar al II Premi a la creativitat de l’enginyer industrial, i va ser guardonat amb l’accèssit. El Jurat no es va atrevir a fer una aposta oberta per donar el premi a una de les tecnologies que avui estan configurant les societats lliures de carboni fòssil, i va atorgar-lo a un clar exponent de l’economia depenent del carboni fòssil (una locomotora diesel per a maniobres). En l’acte de lliurament del Premi, juny 1984, a un cèntric hotel de la dreta de l’Eixampla, en recollir-lo de mans del President Pujol, els membres d’Ecotècnia li lliuraren un dossier on, entre altres coses, es contraposaven unes paraules de President (pronunciades en l’acte d’inauguració de la planta d’escalfament d’aigua amb el Sol de l’hospital-residència Sant Camil de Sant Pere de Ribes, 28 maig 1982) on afirmava: “No podemos volver a los molinos de viento” (aquest era el titular de El Noticiero Universal, 29 maig 1982), amb la realitat californiana d’aleshores (una fotografia aèria de les muntanyes d’Altamont Pass, publicada a tota plana a la revista Actual, estiu 1983, on sota el títol ‘¡ Que son molinos mi señor !, deia: “La empresa U.S. Wind Power Inc. instaló en Altamont Pass, en el estado de California, estos modelos de molino futurista, que, en número de 407, generan cada uno 50 kW y en conjunto supondran un ahorro equivalente a 219.000 barriles de petroleo cada año”. Quina llàstima que el President no estès a l’alçada de les circumstàncies, doncs en el discurs fet a Sant Pere de Ribes va afirmar: “para los políticos, lo fácil es decir que el problema de la energía se puede resolver acudiendo a la solar o a la eólica, pero eso son tonterias. Y son tonterias que han dicho algunos políticos muy importantes. Queda claro que la base de la energia es hoy la de origen térmico o nuclear”. Quina visió de futur !
De la posada en funcionament de l’aerogenerador Ecotècnia 12/15 també se’n va fer ressò el butlletí WINDirections (Vol.IV, No. 1, July 1984) de les associacions Britànica i Europea de l’Energia Eòlica, que va posar en portada una fotografia de l’aerogenerador Ecotècnia 12/15 i en feia la noticia principal a Europa. A la noticia es podia llegir: “Espanya posa en marxa un aerogenerador de 12 metres de diàmetre. La inauguració d’una turbina eòlica, cara al vent, de 3 pales i 12 m. de diàmetre, es va fer el 10 de març a l’Ajuntament de Vilopriu. L’esdeveniment va ser d’especial rellevància a l’estat espanyol, ja que la màquina ha estat dissenyada i construïda a Catalunya. El Director General de Política Energètica i responsables d’energies renovables del MINER hi eren presents a la inauguració. Després de la presentació per part de la cooperativa Ecotècnia, més de 500 persones varen visitar el ‘molí’, situat a uns 2 km de l’Ajuntament. La inauguració va anar acompanyada d’un castell de foc i va cloure amb música i dansa”. Hi havia també publicada a WINDirections una completa fitxa tècnica de l’aerogenerador Ecotècnia 12/15.
Igualment a la revista World Wind (september 1984) va aparèixer un article a pàgina sencera titulat ‘Government-funded small wind turbine race rigged’, on es feia ressò de la posada en marxa de l’aerogenerador i explicava la rocambolesca història del concurs.
A una de les primerenques conferències de l’EWEA (European Wind Energy Association), l’EWEC’84 (European Wind Energy Conference & Exhibition, Hamburg,22-26 October 1984), en Josep Puig i en Joaquim Corominas varen presentar una ponència on s’exposava el desenvolupament de l’aerogenerador de 15 kW (‘Wind Energy in Catalonia: An Assessment of the Wind Potential and the Development of a 15kW WECS’).
Va ser a finals de 1984, quan el consell del CDTI va donar la seva aprovació definitiva a l’aerogenerador Ecotècnia 12/15. I a la secció econòmica d’un conegut diari fet a Barcelona, va aparèixer la següent notícia: “El acuerdo del CDTI, que financió parcialmente el proyecto, significa dar luz verde a este prototipo, con lo que puede abordar la fase de comercialización” (La Vanguardia, 3 diciembre 1984). Es posava així una ben significativa pedra en el camí de fer possible l’aprofitament de la força del vent a Catalunya i a l’estat espanyol.
L’aerogenerador Ecotècnia 12/15 va ser la base a partir de la qual es varen començar a fabricar les primeres series d’aerogeneradors de la primera generació (la sèrie 12/30), dels quals se’n varen instal·lar una vintena. Els dos primers a la Comunidad de Castilla- La Mancha (maig 1985), 4 més formant part del primer parc eòlic comercial de l’estat espanyol (Granadilla, Tenerife, 300 kW, 10 màquines: 4 Ecotècnia, 4 GESA i 2 Aerogeneradores Canarios; inaugurat l’11 de juny de 1986), 10 al parc eòlic d’Ontalafia (Albacete, 300 kW, 1987), i 10 al parc eòlic de Tarifa (Cadiz, 300 kW, 1988), a més d’algunes màquines individuals, a Los Llanos, Figuerola del Camp i a Roses.
L’experiència acumulada, va fer possible que Ecotècnia emprengués el desenvolupament d’aerogeneradors de major potència, 125 kW, el primer prototipus del qual es va instal·lar a Tarifa, essent durant alguns anys l’aerogenerador més productiu (mesurat en kWh/m2) d’Europa.


* Podeu trobar l’article integre a http://www.energiasostenible.org/mm/file/ventsmon14.pdf

dilluns, 17 de febrer del 2014

Fotografies de la instal·lació ( II )

Continuem amb les fotografies de la instal·lació del primer aerogenerador de Catalunya.

Aquell primer Ecotècnia 12/15 es va instal·lar sobre Valldevià i es tractava d'un model tripala de 12 mts de diàmetre (6 metres cada pala) i una potència elèctrica de 15 kW. Tot i tenir una potència molt inferior als aerogeneradors actuals, va significar un tret de sortida per la consolidació tècnica d'una tecnologia que ha estat la que més electricitat ha aportat al mix elèctric espanyol l'any 2.013.





* Fotografies facilitades per Pep Puig Boix

dissabte, 15 de febrer del 2014

Fotografies de la instal·lació ( I )

Adjuntem algunes fotografies preses durant la instal·lació de l'aerogenerador Ecotècnia 12/15. Fotografies que fan de testimoni de la fita que els socis d'ECOTÈCNIA van aconseguir fa 30 anys.






*Fotografies facilitades per Pep Puig i Boix.